Això era un nin petit que li encantava jugar amb l'aigua. Un dia el seu pare va anar a una reunió on xerraven de la lluna , i varen dir que algú havia d'anar a la lluna ,pero ningú volia anar-hi. Llavors el pare va dir: "jo ,jo hi aniré ".
Varen passar cinc dies i el pare li va dir al seu fill:
-"t'hauràs de quedar amb els padrins"
- "Perquè?" va demanar el fill.
I el pare li va explicar que havia d'anar a la lluna.
- " jo vull ser astronauta com tu, pare. " va dir el fill
- "un dia ho seràs". respongué el pare.
Varen passar els dies i arribà el moment de partir ja cap a la lluna. Anaren cosins, germans, padrins, tota la familia sencera a dir adéu i a desitjar un bon enlairament al pare.
Una nit, mentres el nin dormia, va arribar el seu pare del seu viatge a la lluna i va decorar tota l'habitació d'imatges dels planetes, estrelles i de tot el que havia vist a l'espai, i devora del seu llit va posar una foto de la lluna i ell. Després li donà una abraçada i un besito al seu fill. "bona nit, fill"
Al matí següent el fill es va despertar i va dir: "qui ha fet tot això a la meva habitació?" i va veure a la seva tauleta una foto del seu pare a la lluna. Va anar corrent a donar una abraçada al seu pare i a donar-li les gràcies per la foto.
El pare li va explicar totes les coses que li varen passar a la lluna.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada